Tres tirades de pura delícia on córrer senzillament és un error que no permet gaudir de les subtileses d’aquest singular codolar. Roca mediocre que de sobte es transforma en excel·lent sense avisar, passos verticals on l’equilibri s’imposa i un final de força per sortir de la paret. L’única pega: li manquen 100 metres més.
- Via: Punta d’en Clerc
- Zona: Sant Llorenç del Munt – Roca de les Onze Hores
- Dificultat: 6b (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 70 metres
- Exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts (restaurada) i alguns burins
- Material: 12 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Un cop a Matadepera prenem el carrer de lesBelles Roques i hi aparquem al final, amb la paret tot just al davant. Des del vehicle l’aproximació és evident (5 minuts).
-
- Segona tirada
-
- Primer llarg
-
- Darrera tirada
-
- Ressenya de la via
L1(6a)
Ens enfilem uns metres per una fissura bastant llisa, on haurem de confiar en l’adherència per situar-nos sobre una vira. Fem un curt flanqueig a dretes fins encarar el tram més vertical del llarg, primer sobre bona presa però de seguida amb un tram més fi que demana col·locació. Un cop superat continuem per terreny més agraït fins situar-nos davant d’una panxa que superem amb un pas atlètic i guanyem la reunió. 25 metres.
L2(V)
Amb un pas atlètic ens enganxem a la paret i continuem en tendència a la dreta per un bon camp de patates fins que ens veiem obligats a flanquejar horitzontalment a la dreta. Superem un llavi i continuem per la fissura de l’esquerra per al cap d’uns metres flanquejar a dretes per entrar a la reunió. Atenció, a l’alçada del segon bolt hi ha una línia d’expansions que puja recte (Janis Joplin).
L3(6b)
Llarg preciós, amb un tram central que és pura delícia, vertical, mantingut i amb roca de la bona. Un cop superat la paret s’ajeu lleugerament fins encarar un pas potent per anar a caçar un pont de roca anatòmic (el pas es pot fer en A0) que ens permetrà sortir de la paret. 25 metres.
Descens:
Anem a buscar un corriol cap a l’oest que en pocs minuts ens deixa on hem estacionat el vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Tots els llargs són bons, especialment el tercer, de traca i mocador.
- La restauració dóna confiança per provar-ho tot en lliure sense por.
- Ràpida i amb una curta aproximació… Perfecte per matar el cuc.
El que no m’ha agradat tant:
- Trams amb roca mediocre… Però això és Sant Llorenç no?
Potser també et pot interessar: